LA MEVA MIRADA
El jardí no és un decorat.
És una forma d’estar al món.
Després de tota una vida fent jardins, el valor ja no és quants en puc construir, sinó la qualitat de la mirada: el criteri, la sensibilitat i la presència que cada espai necessita.
01
El jardí com a refugi
Un lloc on tornar a respirar. Penso els espais perquè acullin, no perquè impressionin: que siguin habitables emocionalment, abans que vistosos.
02
El paisatge com a equilibri
La natura propera regula l’estat d’ànim. Treballo la relació entre la persona i l’espai com una qüestió de benestar, no només d’estètica visual.
03
La lentitud
Un jardí no es construeix: es cuida fins que floreix sol. Cal observar abans d’intervenir i escoltar bé el lloc abans de dibuixar-lo del tot.
04
Arquitectura i natura
Els millors espais neixen del diàleg entre la mà humana i la vida que els envolta. Ni domesticar la natura ni abandonar-la: cal acompanyar-la.
05
El buit i el silenci
El que no s’hi posa també és disseny. L’espai en blanc d’un jardí, com el d’una pàgina, és precisament el que el fa respirar de veritat.
06
Bellesa i benestar
La pràctica de la meditació m’ha ensenyat el que cap manual explica mai: la qualitat de l’atenció determina la qualitat final de l’obra.